Cursos y Seminarios de la UE. CDE Universitat de València

Una història d'Europa després de la guerra freda
El 1989, la caiguda del mur de Berlín i les revolucions que es van produir als països de l'antic bloc oriental van obrir una nova etapa en la història de l'Europa contemporània i van posar fi a quatre dècades de guerra freda. Trenta anys després, l'optimisme, la confiança i l'eufòria d'aquells moments han deixat pas al temor i a l'ascens de l'extremisme i de l'euroescepticisme. Aquest curs ofereix un relat històric dels darrers trenta anys d'història europea. S'analitzen els fenòmens polítics i socials més rellevants -com les guerres balcàniques o l'evolució de les institucions comunitàries-, els protagonistes més destacats i les raons profundes de la crisi actual, en un any decisiu per al futur de la Unió Europea. [+]

Quan en els nostres dies observem les creacions i recreacions medievals o pseudomedievals en la literatura, el cinema, els còmics i l'art en general, sovint ens plantegem les seves possibles arrels per tal de comprendre què tenen d'original i què deuen a la tradició. 
En aquest curs, mitjançant perspectives complementàries pertanyents a diferents àmbits del coneixement (història, literatura, llengua i filosofia) i tractant obres tan rellevants com les de J. R. R. Tolkien i de C. S. Lewis, es reflexiona sobre com convergeixen, especialment des de l'edat mitjana, les diverses tradicions (cèltica, germànica, baltoeslava o finoúgrica) que han configurat la cultura europea i com es reflecteixen en els nostres imaginaris, creacions i manifestacions artístiques. [+]

Podem dir que som en l'era del desconcert atesa la gran desorientació de la gent, els intel·lectuals i la classe política. I és que s'ha trencat el concert teòric, pràctic, ideològic i de partits de després de 1989-1991. Tenim lluites constituents per concertar el nou marc global hegemònic, i proliferen forces (com ara les tecnològiques), tendències i nous marcs que escindeixen la societat. Les «polítiques del desconcert» són una problemàtica global amb sorprenents lligams internacionals, que al principi es generaren bàsicament des de les esquerres però que avui ho fan des de la ultradreta. 
En el curs s'aporten coordenades crítiques per orientar-se i s'analitza gran part de l'enorme bibliografia generada els darrers (pocs) anys. Així mateix, es compara el moment actual amb altres de similars, com els «desconcertants» anys trenta, la caiguda del mur de Berlín i l'URSS, l'11 de setembre de 2001 o les guerres neoconservadores. S'estudien críticament les noves problemàtiques sorgides en els eixos politicosocials de la redistribució, del reconeixement i del xoc «nosaltres-ells»; s'apunten dificultats creixents, com ara la fi del treball massiu, les noves tecnologies, un nou equilibri geopolític... i es reflexiona sobre les possibilitats reals que se'ns obren per al futur. [+]

Etiquetado como:

Un dels temes recurrents en la història de la filosofia és la reflexió sobre les arts i, en particular, sobre la música, l'art més etèria i conceptual de totes. La idea d'harmonia és segurament la que millor vincula les inquietuds de la recerca filosòfica i la recerca musical tant en el pla teòric com en el pràctic. L'harmonia és audible? Quina és la dimensió estètica de la matemàtica? Com captem la bellesa de la música, art eminentment temporal? Quins són els orígens i la genealogia de la musicoteràpia? 
A més d'abordar aquest tipus de paradoxes o «(in)harmonies», el curs traça un recorregut singular per la història de les idees i de la cultura europees per entendre el paper de la música tant en el passat com en el present. Així mateix, es planteja quin és l'estatus de la música en l'àmbit del saber i quina és la consideració social del músic, ja que rarament han anat de la mà. L'aproximació a aquestes qüestions és multidisciplinària. Les sessions es basen en una selecció de fonts històriques i d'audicions musicals, i inclouen música en viu. [+]

Etiquetado como:

Gairebé tres milions de migrants han arribat a Europa des del 2014, arran de l'escalada de violència de la guerra de Síria iniciada el 2011 i dels diversos conflictes sorgits un cop esclatada l'anomenada Primavera Àrab o l'enquistament de situacions de països com ara l'Afganistan, el Sudan o el Iemen, que van fer del 2015 l'any de la «crisi dels refugiats».  Aquests darrers anys, el tancament de ports europeus a les ONG ha desplaçat el mapa del flux migratori cap al mar Mediterrani, epicentre de l'activitat humanitària de suport a refugiats i exiliats dels diversos països de l'Orient Mitjà, Àsia i Àfrica, i ha generat una veritable crisi migratòria i social amb una cobertura en mitjans de comunicació molt important i la implicació de diverses entitats que lluiten per donar suport a aquelles persones que arrisquen la vida en la cerca de pau, benestar o d'un futur possible on desenvolupar-se amb dignitat. Aquest curs recull l'experiència d'aquests agents i apropa a la universitat d'estiu de la UB, Els Juliols, la seva veu i el relat que posa de manifest el perill que milers de persones viuen cada dia al Mediterrani. [+]

L’Ajuntament de Terrassa disposa d’un servei de Relacions Europees i Internacionals amb l’objectiu d’apropar el procés d’integració europea a la ciutat, incentivant la seva participació i el seu posicionament en l’escena internacional, tant a través dels programes i iniciatives comunitàries com de xarxes, tot fomentant les relacions amb organismes europeus i internacionals. El servei de Relacions Europees i Internacionals organitza anualment un curs sobre la Unió Europea, obert a tota la ciutadania, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la realitat comunitària i posar sobre la taula les grans línies de debat actuals. En aquesta catorzena edició, ens acompanyaran quatre experts/es que ens permetran apropar-nos als grans temes actuals, com l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, el pilar europeu dels drets socials, l’Europa de les ciutats i la ciutadania i el paper del Parlament Europeu a la Unió Europea. [+]

El Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) tiene por cometido, desde su sede en Luxemburgo, garantizar el respeto del Derecho en la interpretación y en la aplicación de los Tratados. Comprende el Tribunal de Justicia y el Tribunal General, que, desde 1952 y 1989 respectivamente, han adoptado alrededor de 34.500 resoluciones en forma de sentencias, autos y dictámenes. Actualmente, lejos de ser instancias reservadas a juristas de corte especializado, forma parte de la labor ordinaria de numerosos prácticos europeos, que acuden a ellas con el objetivo de resolver el creciente número de asuntos en los que el Derecho de la UE se ve concernido.
Las sesiones están dirigidas por antiguos y actuales Letrados del Tribunal de Justicia de la UE, conocedores de primera mano de la actividad jurídica de la institución, así como por miembros de la Abogacía del Estado y de los Servicios Jurídicos de la Comisión Europea. Dado su carácter eminentemente práctico, el seminario se dirige a juristas profesionales (abogados, jueces, asesores jurídicos, notarios, profesores, etc.) y a estudiantes de Derecho, ya sea de grado o aquéllos que participan en los másteres de acceso a la abogacía de nuestro país. [+]

La Formación Dual se fundamenta en el principio de compartir el tiempo de formación entre el centro educativo y la empresa en el ejercicio de una actividad profesional, a través de la cual se va modelando la identidad formativa y transformativa de la persona que aprende. En este Congreso tendremos la oportunidad de conocer los casos de dos instituciones europeas que cuentan con una larga y contrastada experiencia en la Formación Dual, modelo que se está convirtiendo en una realidad cada vez más asentada y extendida en nuestro entorno educativo. A su vez conoceremos las vivencias de las empresas y estudiantes que están participando en la Formación Dual, y finalmente, la UPV/EHU y la Universitat de Lleida expondrán sus líneas de actuación presentes y futuras. Unibasq cerrará la jornada matinal, dando paso, posteriormente, a las comunicaciones del Congreso. [+]

La décima edición del Congreso Europeo sobre Eficiencia Energética y Sostenibilidad en Arquitectura y Urbanismo (EESAP 10) y el tercer Congreso Internacional de Construcción Avanzada (CICA 3), abordan el tema de le la Transición. En las nueve ediciones anteriores del Congreso, hemos tratado temas emergentes en el ámbito de la construcción. Su evolución seguirá la senda acelerada del resto de actividades y con seguridad nos deparará grandes sorpresas, como lo ha sido la determinante irrupción transformadora de internet y la consecuente digitalización generalizada. En pocos años, todo se ha transformado; pero qué va a ocurrir en los próximos “10”. Las estrategias están definidas desde tiempo atrás en las planificaciones de los actores más grandes y nuevas firmas innovadoras inciden en nuestro campo continuamente. Invitamos a todos nuestros habituales y a quienes quieran acompañarnos en la décima edición de nuestro congreso a exponer sus propuestas, a la luz de un 2029 diferente. [+]

El Curso trata de estudiar las transformaciones positivas que se han producido a lo largo de la VIII Legislatura del Parlamento Europeo desde el 2014 al 2019. Para ello, se tendrán en cuenta los avances que se han dado en la legitimidad europea, dado que es la primera vez que el presidente de la Comisión ha sido designado como consecuencia de los resultados electorales y, por lo tanto, a lo largo de la Legislatura la Unión Europea se ha parlamentarizado y democratizado. El Curso tratará de analizar y explicar este cambio profundo que se ha producido en esta Legislatura y estudiará de forma específica los resultados de las elecciones al Parlamento Europeo de mayo de 2019 y las perspectivas que se abren para la consolidación del proyecto político comunitario en la lógica federal. Se estudiará la composición política del Parlamento y las posibilidades para la formación del nuevo presidente de la Comisión y la Comisión. [+]

Etiquetado como:
Página 1 de 3

Esta web utiliza cookies con una finalidad estadistica y para mejorar su navegación